En la seva obra performàtica El Tiro, Luiz Felipe Lucas, conegut com a "Cabezadego", explora qüestions de presència i absència, així com la transitorietat del mateix acte performatiu.
Durant l'actuació, i basant-se en les tècniques teoritzades per Jerzy Grotowski, El Tiro crea un encontre amb el públic que dóna lloc a un moment de transformació i ressonància emocional entre l'intèrpret i l'espectador.

L’enregistrament de Villa s'inicia quan l'actuació de Cabezadego conclou i només en queda allò efímer: un paper tacat que reflecteix, tènue i quasi irreconeixible, una silueta. Com suggereix José Esteban Muñoz, aquestes restes serveixen com a rastres tangibles dels moments fugaços de resistència i subversió que han tingut lloc dins l'espai transitori de l'esdeveniment performatiu. El curtmetratge de Luiz Felipe Lucas i Venus Villa captura llavors el llarg silenci final del públic, seguit dels seus moviments vacil·lants al voltant de l'escenari, ara buit i assenyalat només per la superfície tacada.

Filmada amb una càmera estàtica, l'obra es centra en el pes d'aquest silenci, mostrant la reacció del públic davant l'actuació de Lucas i fent tangible allò que ressona a les ments dels espectadors molt després que conclogui l'actuació: incomoditat, curiositat o incomprensió. Així, el curt posa èmfasi en com aquests afectes passen a formar part de la peça, marcada ara per les experiències subjectives, els records i les respostes emocionals del públic.

D’altra banda, l’enregistrament de la performance no només marca l'inici d'una reflexió sobre la seva essència efímera, sinó que també reconeix les intricades dificultats inherents a traduir les experiències corporals en enregistraments digitals.

Crèdits

Textos de Laia M. Llobera. Performer: Luiz Felipe Lucas. Màster de so: Ildu Alonso. Producció: Konvent. Disseny Gràfic: Venus Villa. Muntatge, Filmació: Venus Villa. Direcció: Luiz Felipe Lucas i Venus Villa.